Manifest 2013

El passat dijous, els assistents a la xerrada de Jordi Calvo i Tica Font sobre els negocis de la indústria del l’armament es van sorprendre amb la performance que vam composar. Una entrevistadora es va trobar entre el públic a un banquer del Santander, un soldat, una pagesa i fins i tot, una noia hindú de la casta dels intocables!

Imagen

Ens va sorprendre la quantitat de persones que està conscienciada i està dins de la banca ètica. El nostre treball en aquesta campanya té aquest objectiu, conscienciar sobre les tasques de la banca convencional i presentar la banca ètica. Per això, hem composat un manifest en el que basem els principis d’aquesta campanya:

Sempre ens han dit que hem d’estudiar, acabar la carrera, trobar una bona feina, guardar els estalvis en un banc i fer un bon pla de pensions per la nostra jubilació. Sempre hem pensat que els nostres estalvis havien d’anar a un banc tradicional, ja fos perquè la nostra família pertanyia a un banc determinat o perquè crèiem ens donaven més interessos per obrir un compte corrent. Els estudiants que estem avui aquí, llegint aquest manifest, hem fet l’exercici d’obrir els ulls davant la tasca que les entitats financeres estan portant a terme amb els diners que nosaltres hem deixat. Amb la campanya Triem Banca Ètica hem conegut algunes de les gestions que fan les caixes i bancs on tenim guardats els nostres estalvis i ens ha impactat descobrir els seus projectes i les seves inversions en empreses amb impactes negatius a nivell mediambiental i en comunitats de països del sud.

La construcció d’embassaments, plantes i instal·lacions a països del sud, en què es destrueix la natura i el territori de la població autòctona a canvi de grans beneficis econòmics és una d’elles; la inversió dels nostres estalvis en armament contribuint d’aquesta manera al finançament de guerres , n’és una altra. Tot plegat, crims a càrrec de gran multinacionals i transnacionals, que no serien possibles sense el capital que reben de la majoria de bancs tradicionals. Amb un únic objectiu: el benestar econòmic per sobre dels drets humans.

Diners que financen empreses d’armament, on es fabriquen armes destinades a guerres. Empreses energètiques com Endesa, Gas Natural o Iberdrola, que construeixen embassaments i violen els drets dels treballadors.

La banca tradicional mitjançant i gràcies a accions, inversions i crèdits utilitzen els nostres estalvis a més de per sostenir-se ella mateixa, per a participar en models de conducta poc ètica, com els anteriors esmentats.

Els voluntaris de Cooperació per al Desenvolupament de la Fundació Autònoma Solidària volem denunciar els actes que duen a terme els bancs convencionals i informar sobre quines alternatives podem trobar per a dipositar els nostres estalvis, com la banca ètica. Proposem aquesta alternativa ja que aquesta es basa ens diversos principis ètics, de coherència i sobre tot de transparència donant-nos la oportunitat de saber el destí de les inversions d’aquests bancs, normalment en projectes relacionats amb el medi ambient, la cultura o projectes socials.

Com a ciutadans pensem que davant el desig pel canvi hi ha l’acció i ens movem per la lluita cap a un món més just i més humà. Pensem que els ciutadans tenim la capacitat de canviar la realitat en la que vivim per una que ens garanteixi un futur sostenible, tant a nivell ambiental, econòmic com energètic i social.

Per tant, amb la nostra campanya Triem Banca Ètica us convidem a que us uniu a la lluita, una lluita que hem d’emprendre per donar pas al canvi.

Recordeu que el pròxim dimecres podreu gaudir del primer cinefòrum de TBE  amb la pel·lícula “DEUDOCRÀCIA”, presentat per Iolanda Fresnillo de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Plataforma per a l’auditoria Ciutadana del deute.

Us esperem!

Advertisements

Banqueros de otro mundo

A la derecha, la fundadora del MDMSB, Chetna Gala Sinha, se reúne con un grupo de microcrédito.

A la derecha, la fundadora del MDMSB, Chetna Gala Sinha, se reúne con un grupo de microcrédito.

¿Qué es la banca ética? La primera entrada de este blog intenta explicar el concepto y sus características, pero como dice el dicho: una imagen vale más que mil palabras. Por eso hoy traemos un artículo, o más bien una historia, que gira alrededor de las mujeres de la India, y de como se valen de la banca ética para luchar contra el machismo  y la pobreza. Me parece que así se entiende mucho mejor la idea de la banca ética, y nos ayuda a imaginar para qué puede servirnos. Y es que a pesar de las diferencias abismales que nos separan de las “intocables” (las mujeres más pobres de la India), existe un punto en común con nuestra realidad: también aquí hay cada vez más gente apartada del sistema financiero, víctimas colaterales, deshauciados, estafados o simplemente personas pobres sin posibilidades de superar una situación de crisis. Esa debe ser la principal función de la banca ética, estar abierta a todos y a todas, estar formada por personas, y no por fajos de billetes, y buscar el bien común, en lugar del personal.

Este artículo es un ejemplo abrumador de lo que se puede conseguir con esfuerzo y atrevimiento. A pesar de tener en contra su clase social, el machismo dominante y el analfabetismo, cada vez más mujeres consiguen organizarse y abrir sus propios negocios, una tendencia a clara contracorriente en un mundo patriarcal y capitalista, donde se espera que las mujeres se ocupen sólo de las tareas domésticas y se dejen arrastrar por la resignación de sus maridos. Sin más preámbulos, dejo el enlace para leer o descargar el artículo:

http://www.mediafire.com/view/?rsbnuh6x4940o7u