Triem Banca Ètica a la UAB

cartell_bomba1Aquest any la campanya “Triem Banca Ètica” continua. El nostre objectiu és desvincular el carnet d’estudiant de la UAB de Catalunya Caixa i potenciar les relacions amb la banca ètica.

Per què això sigui possible hem iniciat una recollida de signatures que acompanya un manifest que hem redactat on s’expressen les nostres conviccions i aspiracions (pots llegir-lo més avall).

Si aquestes també són les teves conviccions i vols que la UAB es vinculi a les finances ètiques, no dubtis en fer un cop d’ull al manifest i firmar-lo! 

———————————————————————————————————————————–

 Manifest Triem Banca Ètica a la UAB

Sempre ens han dit que hem d’estudiar, acabar la carrera, trobar una bona feina, guardar els estalvis en un banc i fer un bon pla de pensions per a la jubilació. Sempre hem  pensat que els nostres estalvis havien d’anar a un banc tradicional ja fos perquè la nostra família pertanyia a un banc determinat o perquè crèiem que ens donaven més interessos per obrir un compte corrent.

La major part de la ciutadania, guarda els estalvis en bancs convencionals, com el Santander, el  BBVA, la Caixa, Catalunya Caixa, Bankia, Banc Sabadell o ING, entre d’altres. La destinació final d’aquests ingressos és normalment desconeguda per l’usuari, que acaba confiant els estalvis a una entitat amb la qual només hi manté un vincle que sovint es redueix a una targeta de crèdit i un compte corrent.

En nombroses ocasions els nostres ingressos financen, entre d’altres, empreses d’armament, com EADS o Indra, que per exemple, produeixen armes destinades a la guerra, empreses energètiques com Endesa, Gas Natural o Iberdrola, que construeixen embassaments, plantes i instal·lacions a països del sud que destrueixen el territori de la població autòctona i violen els drets dels treballadors.

Menys conegudes són les alternatives de la banca ètica que ofereixen un model que trenca les relacions amb grans multinacionals i transnacionals i discriminacions i injustícies socials, que són fomentades pel capital i finançament rebut per part dels bancs tradicionals.

Existeix un altre model de banc, la Banca Ètica: aquesta es basa en un finançament ètic regit per principis de justícia i igualtat social com la coherència, la transparència i la participació, que passen per sobre de l’enriquiment dels bancs. A través d’aquestes entitats tots els usuaris poden conèixer les polítiques de l’entitat i participar en moltes de les decisions internes. Així mateix, els crèdits són concedits després d’un estudi detallat del projecte i d’un seguiment que permet la implicació de l’entitat i de l’usuari per obtenir un èxit equànime. Els estalvis són destinats, en la majoria dels casos a projectes socials, culturals, mediambientals o de cooperació pel desenvolupament. Algunes de les entitats regides pels principis de la banca ètica a Catalunya són Fiare, Triodos Bank, Oiko Crèdit i Coop 57.

Com a ciutadans pensem que davant el desig pel canvi hi ha l’acció, i ens movem per la lluita cap a un món més just i més humà. Pensem que els ciutadans tenim la capacitat de canviar la realitat en què vivim per garantir un futur sostenible, tant des del punt de vista ambiental i econòmic com des de la perspectiva energètica i social.

Per tot això, el grup de voluntariat de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) impulsa la campanya Triem Banca Ètica a la UAB, en què denunciem la vinculació de les universitats a la banca convencional, concretament de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb Catalunya Caixa, Caixa Bank i el Banco Santander. Per potenciar una major consciència i sensibilització de la comunitat universitària pel que fa a la banca ètica, 

       Proposem que:

- La Universitat Autònoma de Barcelona es vinculi amb entitats de finances ètiques.

- Es doti de més transparència tots els acords, contractes, relacions de col·laboració, etc., entre la UAB i les entitat bancàries amb qui estigui vinculada per tal que la informació pugui ser accessibles a tota la comunitat universitària.

- Catalunya Caixa no sigui l’única entitat amb la qual es pugui vincular el carnet d’estudiant quan s’ingressa a la universitat, i per tant que es faci efectiva l’opció de vincular el carnet d’estudiant amb una entitat de banca ètica si així es desitja.

- Ell carnet d’estudiant no llueixi la imatge o logotip d’una entitat financera, així com ho fa ara amb Catalunya Caixa.

- Oferir la possibilitat d’establir convenis de treballs de fi de grau, entre d’altres, vinculats a les entitats de finances ètiques.

El febrer de 2014, hem engegat un procés de recollida de firmes entre la comunitat universitària que pretén posar de manifest el suport al conjunt d’alternatives i iniciatives de vinculació de la UAB a la banca ètica perquè entre tots construïm una universitat compromesa.

Per tant, amb la campanya Triem Banca Ètica a la UAB us convidem a unir-vos a la lluita, una lluita que hem d’emprendre per donar pas al canvi.

Campanya Triem Banca Ètica
Febrer 2014, Campus UAB

Per a més informació i contacte:
Correu electrònic: triembancaetica@gmail.com   
Facebook: https://www.facebook.com/triembancaetica
Blog: http://triembancaetica.wordpress.com/

Manifest 2013

El passat dijous, els assistents a la xerrada de Jordi Calvo i Tica Font sobre els negocis de la indústria del l’armament es van sorprendre amb la performance que vam composar. Una entrevistadora es va trobar entre el públic a un banquer del Santander, un soldat, una pagesa i fins i tot, una noia hindú de la casta dels intocables!

Imagen

Ens va sorprendre la quantitat de persones que està conscienciada i està dins de la banca ètica. El nostre treball en aquesta campanya té aquest objectiu, conscienciar sobre les tasques de la banca convencional i presentar la banca ètica. Per això, hem composat un manifest en el que basem els principis d’aquesta campanya:

Sempre ens han dit que hem d’estudiar, acabar la carrera, trobar una bona feina, guardar els estalvis en un banc i fer un bon pla de pensions per la nostra jubilació. Sempre hem pensat que els nostres estalvis havien d’anar a un banc tradicional, ja fos perquè la nostra família pertanyia a un banc determinat o perquè crèiem ens donaven més interessos per obrir un compte corrent. Els estudiants que estem avui aquí, llegint aquest manifest, hem fet l’exercici d’obrir els ulls davant la tasca que les entitats financeres estan portant a terme amb els diners que nosaltres hem deixat. Amb la campanya Triem Banca Ètica hem conegut algunes de les gestions que fan les caixes i bancs on tenim guardats els nostres estalvis i ens ha impactat descobrir els seus projectes i les seves inversions en empreses amb impactes negatius a nivell mediambiental i en comunitats de països del sud.

La construcció d’embassaments, plantes i instal·lacions a països del sud, en què es destrueix la natura i el territori de la població autòctona a canvi de grans beneficis econòmics és una d’elles; la inversió dels nostres estalvis en armament contribuint d’aquesta manera al finançament de guerres , n’és una altra. Tot plegat, crims a càrrec de gran multinacionals i transnacionals, que no serien possibles sense el capital que reben de la majoria de bancs tradicionals. Amb un únic objectiu: el benestar econòmic per sobre dels drets humans.

Diners que financen empreses d’armament, on es fabriquen armes destinades a guerres. Empreses energètiques com Endesa, Gas Natural o Iberdrola, que construeixen embassaments i violen els drets dels treballadors.

La banca tradicional mitjançant i gràcies a accions, inversions i crèdits utilitzen els nostres estalvis a més de per sostenir-se ella mateixa, per a participar en models de conducta poc ètica, com els anteriors esmentats.

Els voluntaris de Cooperació per al Desenvolupament de la Fundació Autònoma Solidària volem denunciar els actes que duen a terme els bancs convencionals i informar sobre quines alternatives podem trobar per a dipositar els nostres estalvis, com la banca ètica. Proposem aquesta alternativa ja que aquesta es basa ens diversos principis ètics, de coherència i sobre tot de transparència donant-nos la oportunitat de saber el destí de les inversions d’aquests bancs, normalment en projectes relacionats amb el medi ambient, la cultura o projectes socials.

Com a ciutadans pensem que davant el desig pel canvi hi ha l’acció i ens movem per la lluita cap a un món més just i més humà. Pensem que els ciutadans tenim la capacitat de canviar la realitat en la que vivim per una que ens garanteixi un futur sostenible, tant a nivell ambiental, econòmic com energètic i social.

Per tant, amb la nostra campanya Triem Banca Ètica us convidem a que us uniu a la lluita, una lluita que hem d’emprendre per donar pas al canvi.

Recordeu que el pròxim dimecres podreu gaudir del primer cinefòrum de TBE  amb la pel·lícula “DEUDOCRÀCIA”, presentat per Iolanda Fresnillo de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Plataforma per a l’auditoria Ciutadana del deute.

Us esperem!

Banqueros de otro mundo

A la derecha, la fundadora del MDMSB, Chetna Gala Sinha, se reúne con un grupo de microcrédito.

A la derecha, la fundadora del MDMSB, Chetna Gala Sinha, se reúne con un grupo de microcrédito.

¿Qué es la banca ética? La primera entrada de este blog intenta explicar el concepto y sus características, pero como dice el dicho: una imagen vale más que mil palabras. Por eso hoy traemos un artículo, o más bien una historia, que gira alrededor de las mujeres de la India, y de como se valen de la banca ética para luchar contra el machismo  y la pobreza. Me parece que así se entiende mucho mejor la idea de la banca ética, y nos ayuda a imaginar para qué puede servirnos. Y es que a pesar de las diferencias abismales que nos separan de las “intocables” (las mujeres más pobres de la India), existe un punto en común con nuestra realidad: también aquí hay cada vez más gente apartada del sistema financiero, víctimas colaterales, deshauciados, estafados o simplemente personas pobres sin posibilidades de superar una situación de crisis. Esa debe ser la principal función de la banca ética, estar abierta a todos y a todas, estar formada por personas, y no por fajos de billetes, y buscar el bien común, en lugar del personal.

Este artículo es un ejemplo abrumador de lo que se puede conseguir con esfuerzo y atrevimiento. A pesar de tener en contra su clase social, el machismo dominante y el analfabetismo, cada vez más mujeres consiguen organizarse y abrir sus propios negocios, una tendencia a clara contracorriente en un mundo patriarcal y capitalista, donde se espera que las mujeres se ocupen sólo de las tareas domésticas y se dejen arrastrar por la resignación de sus maridos. Sin más preámbulos, dejo el enlace para leer o descargar el artículo:

http://www.mediafire.com/view/?rsbnuh6x4940o7u

¿Puede un depósito a plazo fijo ser parte de la destrucción del Amazonas?

1

Agua para la vida y no para la muerte. Este es el eslogan que tiene la plataforma de los afectados por las represas en Brasil, llamado MAB (Movimento dos Atingidos por Barragens). Hace varios meses, tuvimos la ocasión de hablar con representantes de este movimiento. Sentados enfrente del ETC, en castellano con acento portugués y en portugués con acento brasileño escuchamos sobre el gran problema de las represas en Brasil.

Para ellos, el problema reside en la propia dinámica del sistema económico actual que  tiende a una mayor especulación financiera,  inversión en deuda pública y una deslocalización por razones económicas y tecnológicas.  Adentrándonos en el debate energético,  podemos decir que junto a Oriente Medio, la Amazonía es una de las zonas más ricas del mundo. Los inconvenientes y la disminución de petróleo agravan la situación de la búsqueda de alternativas viables como agrocombustibles e hidroeléctricas. El problema es que con las nuevas matrices de energías renovables es imposible satisfacer las necesidades del actual patrón de consumo. Así lo que podemos observar es un desplazamiento de las industrias que consumen grandes cantidades de energía, a los países pobres, así como la reanudación de las grandes obras de generación eléctrica en países de América latina, en especial de la energía hidraúlica y de agroenergía. La mayoría de veces se busca garantizar la máxima tasa de lucro sin tener como prioridad el propio entorno.

El caso de Brasil es interesante, ya que tiene un potencial hídrico para aprovechar energéticamente de cerca de 260.000 MWh. Y aquí es donde empiezan los problemas.

La construcción de hidroeléctricas brasileñas tiene gran parte de dinero público y contradictoriamente, una energía a gran escala y a muy bajo coste se vende  a los brasileños a precios internacionales, de los más caros del mundo, para garantizar máximas ganancias de las empresas. No obstante, la producción final de estas industrias y sus lucros son enviados a los países del primer mundo, a costos muy bajos. Pero estos no es lo que más preocupa del fenómeno.

“Un día, la tormenta llegará, el suelo se hundirá, el agua subirá mucho y la bañera desaparecerá. Solo quedará agua.”  Beasts of the Southern Wild

En América Latina  son millares los proyectos hidroeléctricos y de extracción de minerales en expansión. Al mismo tiempo millares de campesinos y poblaciones originarias están siendo o serán afectados. Un caso importante que retrata el lado más negativo de esta situación es Belo Monte.  Un proyecto de construcción de una represa contempla la inundación de un área de 506 mil kilómetros cuadrados además de la evacuación y desplazamiento de al  menos 50 mil indígenas y campesinos. El problema se agrava al tener que desplazar a tribus autóctonas  sin contacto alguno con el exterior. Además la construcción de la represa causará la devastación del bosque y una importante reducción de las reservas de peces que dependen los grupos indígenas para sobrevivir. Para las tribus indígenas solo hay una palabra en su mente: destrucción. La interrupción de los ciclos naturales del río provocarán la muerte de peces y tortugas porque los ríos amazónicos son ecosistemas y no son canales de agua. El pulmón del planeta, está siendo destruído, y sus efectos pueden desestabilizar el clima del propio planeta según la ONG Survival.

2Protestas, detenciones, disturbios… La construcción de la represa de Belomonte, tal y como nos contaban nuestros compañeros, ha traído además un extraño y oscuro ambiente a la zona. Son construcciones a máxima velocidad de día y noche, que hacen a los operadores y obreros tener jornadas muy largas y extenuantes. Son en su mayoría hombres que se apartan de relaciones con la comunidad durante un determinado tiempo. El gran movimiento e instalación de los trabajadores en pequeñas poblaciones indígenas ha traído un mundo oscuro de prostitución y drogadicción. Según sus testimonios,  la compensación a los trabajadores por trabajo extra se les daba en forma de cupones para los prostíbulos. El propio MAB condenó ayer la explotación sexual en las zonas de las presas, que muy tristemente afecta a niños, niñas y adolescentes. Todo esto no solo pasa en Belomonte, sino también en Altamira, Porto Velho, Goiás, Santa Caterina, Foz de Chapecó… El MAB trabaja para defender a todos los afectados por la construcción de gran cantidad de represas por todo el país. Además hay organizaciones del mismo tipo por todo el continiente.  El objetivo del movimiento es generar movilizaciones masivas y lucha social construida entre campesinos y operarios.

El propio MAB condenó ayer la explotación sexual en las zonas de las presas que muy tristemente tienen como afectados a niños, niñas y adolescentes

La fusión de los grandes bancos internacionales (Santander, Bradesco, Citigroup, Votorantim…), grandes empresas energéticas mundiales (Suez, AES, Duke, Endesa, General Electric, Iberdrola…), grandes empresas mundiales mineras y metalúrgicas (Alcoa, BHP Billiton..), grandes empresas contratistas y de agronegociois conforman un bloque con fuertes alianzas en torno al capital financiero, minero y metalúrgitco-energético y de agronegocios. Y son estas alianzas junto a los gobiernos de cada país que crean, financian y realizan estos proyectos.

Bancos internacionales como Santander y Citigroup son parte de la alianza para llevar los proyectos de las represas adelante.

Creemos que esta información podemos utilizarla para reflexionar sobre dos ejes:

- Repensar el actual patrón de consumo y generación eléctrica  y todas sus consecuencias destructivas.

- Las bancas convencionales están en la base del problema. Y ello nos convierte en parte del problema. Porque nosotros somos sus clientes y sus inversores.

Nosotros como ciudadanos y consumidores invertimos en este tipo de proyectos sin tener ningún poder de decisión. Por ello, denunciamos estos hechos y proponemos una solución: la banca ética. Decidamos lo mejor para el mundo, está en nuestras manos…

TRIEM BANCA ÉTICA.

Estrenem la campanya

arcadi

El passat dimarts 19 de febrer vam estrenar (per fi!) la nostra campanya, i ho vam fer ni mes ni menys que amb Arcadi Oliveres,  un reconegut economista del decreixement i president de l’organitzacó Justícia i Pau.

La jornada va començar aviat al dematí, amb la preparació de l’espai on tindria lloc la xerrada i l’assaig de la performance que el grup de Voluntaris de Cooperació haviem estat preparant, tot per denunciar l’implicació dels bancs convencionals a la venda i frabricació d’armes. Durant aquesta, els estudiants de la UAB queien morts a terra quan dos banquers força porcins rebien els diners d’un ciutadà qualsevol.

A la Plaça Cívica de la UAB, sota un cel ennuvolat i amb una mica de fred, l’Arcadi ens va explicar quin paper juguen els bancs convencionals al nostre pais: com, per una banda, son espectacularment afavorits pel govern, i per l’altra perjudiquen greument a la societat que els sustenta. La disertació, però, va començar amb una qüestió literària: és banca ètica un oximoron? Oximoron, pels qui no ho sabeu, és un recurs literari que consisteix en ajuntar dues paraules que es neguen mútuament. Nosaltres, però, no creiem que sigui el cas de la banca ètica. Sabem que, tot i que el sistema dels bancs tradicionals ha demostrat un cinisme i manca d’humanitat més que evidents, també existeix un ventall d’alternatives que posen els drets humans i la sostenibilitat per davant de tot.

A mesura que avançava la xerrada, les paraules es van tornar més tècniques i el context més financer. Amb dades contrastades i noms propis, els estudiants de la UAB ens vam introduir en el món de l’opaca banca tradicional i els rentats de cara que de tant en tant fan per amagar el seu joc brut. Finalment, tornant a l’objectiu inicial de la campanya, l’Arcadi ens va presentar la banca ètica, a travès d’una breu explicació sobre les diferents entitats que existeixen arreu de l’estat, quina és la seva història, quins són els seu objectius i els trets més característics.

Durant la roda de preguntes, els estudiants van tenir l’oportunitat de resoldres els seus dubtes, i es va explicar com obrir o transferir un compte a Triodos Bank. En acabar, la Laia, una companya nostra, va explicar la seva experiència personal en obrir-se en fer-se sòcia de Fiare unes setmanes abans.

Podem dir que va ser una jornada agradable, amb la participació d’un expert amb molta pedagogia i amenitzada amb una bona xocolata calenta preparada pels Voluntaris de Cooperació que hem creat la campanya. L’ONG Setem va contribuir a crear l’espai on es duria a terme la xerrada, gràcies al seu material gràfic que denuncia els negocis més perjudicials de la banca tradicional, i amb un Caixer BancomÈtic que posava a la nostra disposició l’alternativa amb que comptem. Esperem que, si va vau venir, gaudissiu amb un esdeveniment que vam preparar amb molt d’esforç i compromís, i que si no vau venir, us hagi agradat la crònica que n’hem fet. En tots dos casos esperem veureu’s a les properes accions que durem a terme, i que podeu seguir tant per aquest blog com pel nostre Facebook “Triem Banca Ètica” i pel nostre Twitter @triembancaetica. Igualment, si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres, tant per demanar informació sobre banca ètica o per què denunciem la banca convencional, com per informar-vos de la campanya, disposem del correu triembancaetica@gmail.com.

Us esperem!

 

Què és la banca ètica?

CARTELMOU 

La banca ètica és un banc caracteritzat per fer les seves inversions dins d’un marc ètic mínim que n’asseguri un impacte positiu sobre al societat. Busca obtenir beneficis per als seus inversors, però sempre respectant els drets humans i les lleis del pais on desenvolupen els seus projectes. En realitat, en la majoria de casos, aquests projectes busquen afavorir la societat, més que treure’n un benefici econòmic.

En contraposició, la banca convencional prioritza el benefici económic al benefici social i els drets de la població, tot invertint en empreses que fabriquen armes de tota mena, projectes que destrueixen el medi ambient, empreses que esclavitzen treballadors i/o fan servir mà d’obra infantil, i d’altres exemples que permeten maximitzar els guanys però deixen una empremta negativa sobre el lloc on es duen a terme. Així arribem al segon tret que defineix la banca ètica: la transparència.

A un banc convencional és molt difícil esbrinar què fan amb els nostrs diners. Si ho demanes, trobaràs evasives o directament et diran que no ho saben. En canvi, la banca ètica sempre fa públiques les seves inversions, i fins i tot busca la participació del client per decidir on invertir i per què. Hi han cooperatives d’estalvi que ho decideixen tot per assemblea, posant la informació a l’abast de tothom i permetent una participació igualitària de tots, independentment dels diners que tigui al compte.

Cal que diferenciem, però, entre dos conceptes: banca ètica i economia solidària. Un banc ètic seria aquell que, tot seguint amb el mateix model que els bancs convencionals, fa les seves inversions des d’una perspectiva d’ètica i drets humans. En canvi, l’economia solidària planteja un model alternatiu a la banca tradicional, on els diners serveixen per fer crèixer la societat, mai per aconseguir interessos anuals o beneficis econòmics, on la participació de tots és essencial i on les decisions es prenen de manera conjunta, creant una comunitat conscient i integradora. Tot i aquesta diferència, en aquest blog parlarem de banca ètica referint-nos a tots dos conceptes indistintament.

A Catalunya, trobem exemples d’ambdues coses. Com a banca ètica tenim Triodos Bank, que ofereix comptes corrents i d’estalvi, i té seu a Barcelona. D’economia solidària tenim Coop 57, Fiare i Oikocredit, cadascú amb les seves característiques pròpies.

Així doncs, fetes les presentacions, us convidem a seguir els nostre blog i conèixer una mica més els nostres bancs de sempre i aquesta nova opció que es crida banca ètica.